Hem aprofitat l’entrada en la Fase 1 per reprendre les entrevistes del nostre blog i saber com estan les coses actualment en dos temes tan importants a Formentera com són l’esport i l’hostaleria. Per fer-ho parlem amb en Juanjo de Can Joan Mayans, o simplement en Juanjo del Capri, actual president del Grup Esportiu Espalmador i gerent de l’històric restaurant de cuina tradicional de Formentera ubicat a Es Pujols, el Restaurant Capri.
Com ha sigut per una persona activa i esportista passar tants dies tancat a casa?
És complicat. Tot i que existeixen formes de mantenir el to muscular, pels esportistes de Formentera, acostumats a viure l’esport a l’aire lliure, és complicat haver de fer spinning dins de casa, o caminar en cinta o fer el·líptica, sa motivació no és la mateixa.
Has pogut treure alguna cosa positiva d’aquesta situació tan dura?
En realitat moltes, a escala global crec que hi haurà molts canvis de mentalitat i de valors, esperem. En el terreny mediambiental tenim moltes estadístiques que parlen d’una descontaminació bestial i molt positiva.
I en l’àmbit personal, estevem acostumats a estar casa a l’hivern, però haver d’estar tancats amb aquestes temperatures més càlides ha sigut una cosa molt estranya. Aquí Formentera per sort, sa gent que té cases de camp o un poc de terreny, podien sortir a fora, prendre l’aire lliure, aprofitar per treballar un poc sa terra i passar molt més temps amb els seus… Si, crec que hi ha hagut moltes coses positives que aniran sortin a poc a poc.
Actualment sembla que tot l’esport ha passat a un segon pla, creus que aquesta aturada afectarà el futur de l’esport professional?
D’entrada ses Olimpíades ja s’han ajornat per demanda dels esportistes, és una competició molt exigent i tots volen arribar al màxim de forma i és impossible preparar-se bé amb aquesta incertesa. De fet a tots els esports en general segur que els hi afectarà aquesta crisi a curt i llarg plaç també.
I al rendiment dels esportistes els hi afecta? De quina forma?
Sí, molt, sobretot a nivell aeròbic, ja que no s’ha pogut treballar pràcticament res. Sí que pots mantenir sa tonificació muscular però tot el que és cardio, treballs de respiració o temes més anaeròbics, que són més explosius, has de sortir i fer entrenaments específics i a casa no pots fer-los.
Aquesta setmana de cop i volta hem passat a la fase 1 de desconfinament, com has rebut aquesta notícia?
Molt bé, va ser tan de sorpresa que es va rebre amb molta alegria. Respecte a l’esport, poder sortir de casa a córrer i canviar d’horitzó ja és una passada. Després en l’àmbit laboral i professional doncs no té res a veure, almenys ja tens una data, ja tens un objectiu i a partir d’aquí ja anem a veure què passa.
Et semblen coherents les mesures de seguretat que s’han pres per a l’hostaleria? Canviaries res?
No sé què dir-te, perquè com que hi ha tanta informació creuada i tan dispar, que avui en dia encara no sabem quina és la magnitud real del problema. Ens podem fer una idea per la gravetat de ses conseqüències però realment ses estadístiques que ens han passat eren tan volàtils que ningú es fa sa idea. Per tant fer valoracions sobre ses mesures ara és molt irreal, no podrem valorar si ses mesures són correctes o no fins que no coneguem la magnitud de sa realitat.
S’ha comentat que aquest any podria allargar-se la temporada, que et sembla aquesta idea?
Crec que serà una decisió molt personal, no crec que cap entitat et pugui exigir que allarguis o no sa temporada, hauria de ser una decisió personal de cadascú, igual que s’obertura. Nosaltres hem decidit obrir es Capri es dia 14 de maig i hi ha gent que opina que som uns bojos per obrir tan d’hora (riu) i el mateix passarà amb sa clausura, hi haurà gent que tindrà ganes de continuar i hi haurà gent que voldrà tancar portes i el que s’hagi guanyat mantenir-ho per sa pròxima temporada.
Idò, pots fer una previsió de quan tancareu portes al Restaurant Capri?
Ara mateix impossible, però sí que és veritat que si ens mirem sa dinàmica de temperatures dels darrers anys, han sigut més bones al novembre que a l’abril i maig. Per tant, partint d’aquesta base i si enguany hem hagut d’obrir més tard sí que possiblement tancarem més tard, però és un fet que l’anirem veient a poc a poc.
Com veus aquesta temporada? Ets optimista?
No som pessimista (riu), dir que som optimista és molt complicat. S’enfoc que li donem en aquesta temporada ja des d’un inici és completament diferent de sa resta de temporades. Quan planifiques una temporada en condicions normals lògicament vols arribar a uns objectius que són comparables amb els objectius de les temporades passades, sempre amb sa idea de millorar. Enguany aquest principi de millora no el tenim, tenim un objectiu molt conservador: conservar el que tenim, no perdre, atendre el millor possible a sa clientela que pugui venir i esperar que sa valoració a final de temporada pugui ser positiva.
Creus que aquesta crisi canviarà el sector de l’hostaleria?
Jo crec que el sector de l’hostaleria ja feia anys que s’estava encaminant cap a una millora molt gran de la sanitat i aquesta crisi pot ser un reforçament molt important d’aquesta tendència, fins i tot pot arribar a ser incomod pel sector laboral. Sa sanitat i sa seguretat dels clients enguany serà sa gran protagonista.
Tornarem a la normalitat a Formentera abans de tenir una vacuna?
Abans de tenir sa vacuna no crec que puguem tornar a sa normalitat, almenys si parlem de sa normalitat que nosaltres coneixem com a nous empresaris. Perquè què és sa normalitat? (riu) Sa normalitat evoluciona cada any, canvia en funció de les circumstàncies, es modula per la suma dels petits canvis. Així que sa normalitat que recordem com a nous empresaris no, tardarà una miqueta. El que sí que és possible que tornem a sa normalitat que jo havia conegut quan vaig començar en aquest sector de l’hostaleria, que era de molta menys competència i molts menys clients, els turistes tenien molta llibertat per moure’s per l’illa, tenien molt espai natural… això serà una realitat que trobarem segurament aquest any i possiblement el següent.
Què és el primer que has fet en sortir de la quarantena?
Es primer dia vaig anar a córrer, i es segon a treballar (riem).
Moltes grasis Juanjo i molta sort.
Grasis a vosaltres!
Entrevista: Marco Valengo
